Trista nit de pluja
Era tard i estava plovent.
Les gotes queien lentament
cloc, cloc, cloc
feien en picar al terra.
Jo les contemplava amb pal·lidesa
perquè em sentia sola.
Estava nua enmeig l'habitació
i pels mugrons càlids
em relliscava l'aigua que queia
pel gran finestral dels fons.
Allà hi passava llargues hores
sense saber què fer ni on anar,
què hi feia allà?
No ho podia explicar.
De sobte el cor
va començar a fallar, deixà de respirar
i lentament els ulls va tancar.
Mònica Cabezas, Sergio Monterroso, 3r A. Català
vaya. qué amargura. me gusta "pal·lidesa", eso sí.
ResponderEliminar